Un dels inconvenients dels recobriments dipositats electrolíticament, és la possibilitat d’hidrogenació.

En algunes de les fases del procés d’aplicació del recobriment, com pot ser el decapatge o la pròpia fase de deposició, es produeix, com a reacció auxiliar, la formació d’hidrogen sobre la superfície metàl·lica a recobrir.

Aquest hidrogen, en forma monoatòmica, pot difondre dins de l’estructura del metall produint fragilitat en la mateixa.
Aquest hidrogen monoatòmic difós en l’estructura del metall a recobrir, cal extreure’l, mitjançant tractaments tèrmics, abans que passi a hidrogen diatòmic, moment en què ja no és possible la seva extracció pels mètodes de deshidrogenació convencionals.

El Zinc-níquel, a causa de les propietats de la capa dipositada i a les característiques de deposició d’aquesta capa, presenta molta menys tendència a la hidrogenació que els altres recobriments de Zn i altres aliatges.

i) Propietats de la capa dipositada:
La capa dipositada de zinc és poc porosa impedint que l’hidrogen, que hagi pogut difondre en l’estructura del metall a recobrir, sigui expulsat si no és mitjançant tractaments tèrmics. Per contra, la capa de zinc-níquel és molt més porosa i permet que el possible hidrogen difós pugui anar evacuant abans de passar a forma diatòmica.

ii) Característiques de la deposició:
En els primers moments de la fase de deposició de el recobriment de zinc-níquel, es genera una petita capa de níquel sobre la superfície del metall a recobrir. Aquest níquel actua de catalitzador en la reacció de pas d’hidrogen monoatòmic a diatòmic, de manera que, d’aquesta manera, no difon dins de l’estructura del metall base.