Tipus de corrosió

Imagen trenes corrosión Inelca

La corrosió es defineix com el deteriorament d’un material al interactuar amb el seu medi, el metall perd o disminueix les seves propietats físiques i/o químiques. El procés de corrosió es veu accelerat per factors com el oxigen, la humitat, la temperatura, productes químics i el canvi en la composició fisicoquímica del material.

Mitjançant el procés de galvanitzat es diposita sobre la superfície de l’acer que es desitja protegir una capa de zinc que actuen com a metall de sacrifici.

A continuació, s’exposen els diferents tipus de corrosió que es produeixen en un acer tractat amb un recobriment de Zn i els seus aliatges:

  • Corrosió blanca u òxid de Zinc: Zn + O2 à ZnO

El Zinc es un recobriment molt durador que actua com protecció sacrificial de l’acer,  ja que es corroeix més lentament. La corrosió blanca es una substancia d’aquet color que es pot formar sobre el Zinc quan s’exposa a ambients oxidants. Son vitals unes optimes condicions d’emmagatzematge per tal de que les seves propietats no es vegin compromeses.

  • Corrosió vermella o corrosió de Ferro: Fe + O2 à FeO

Quan el metall base es troba en contacte amb el oxigen s’oxida fàcilment. Aquest fenomen fa que el ferro perdi les seves propietats i esdevenint fràgil i trencadís. És per això que cal protegir mitjançant recobriments.

Principals objectius dels recobriments

Els beneficis que aporten els recobriments de superfícies metàl·liques són tan amplis que esdevenen indispensables per a molts àmbits.

Hi ha recobriments de diferents tipus dels quals aporten unes característiques o unes altres a l’material sobre el qual es dipositen:

  • Per mitjà de deposicions metàl·liques electroquímiques, com el zincat, els aliatges de Zinc (Zinc Níquel, Zinc Ferro, Zinc Cobalt, Zinc Ferro Cobalt), estanyat, niquelat electrolític, cromat decoratiu, crom dur.
  • Per mitjà de deposicions químiques, com el zinc àcid i el cromatitzat d’alumini.
  • Obtinguts per conversió, com anoditzat d’alumini i del titani, pavonat i fosfatació.
  • Per immersió en calent, com el galvanitzat, aluminitzat, estanyat i el emplomat.
  • Metal·lització per projecció o per deposició al buit.
  • Mitjançant plasma obtenint capes dures superficials amb PVD i CVD.
  • Pintures, poliuretans, electroforesi, en pols electrostàtic, etc.
  • Recobriments amb plàstics PVC, cautxú o tefló.

En funció del tipus de recobriment emprat es poden obtenir les següents millores:

  • Millora de la protecció anticorrosiva
  • Millora de característiques mecàniques
    • Duresa
    • Resistència al desgast
    • Ductilitat
  • Millora de propietats especifiques
    • Soldabilitat
    • Conformabilitat
    • Contacte elèctric
    • Una combinació de diversos (color, resistència abrasió, coeficient de fregament, etc.)